Cultura xinesa

Després de tres mesos i poc més, estic començant a entendre com pensen els xinesos. Dic començant perquè estic segura que ara només puc veure la punta de l’iceberg, però que sota l’aigua hi ha molt per descobrir.

Nomes em queden unes setmanetes, i per tant no podré descriure detall per detall la seva manera de fer i de raonar, però si més no, en aquesta entrada intentaré posar una mica de llum sobre el comportament xinès.

1. Són ordenats. Com sobreviurien sinó set milions de persones en una ciutat? Doncs amb dos sentits en una estació de metro, o fins i tot amb fletxes a la porta dels vagons per saber per quin costat s’ha d’entrar o sortir; Amb números de carnisseria quan fas cua per un restaurant o per comprar crispetes; Per agafar el bus, i per molt que vagin tard, s’esperen. El problema apareix quan ens veuen a nosaltres, estrangers, i se’ns colen.

2. No es queixen. Per res. Quan vaig anar a Shanghai en tren, i hi havia gent que va estar 20h de peu, en cap moment van protestar. I quan els hi vam preguntar si no estaven cansats i com podien viatjar així, ens van dir que no tenien altre remei, més valia acceptar-ho que res. Si sense voler els donaves un cop de colze, ni es giraven per replicar-te ni mirar-te amb mala cara.

3. No tenen la paraula NO al seu diccionari. Si estàs perdut entre gratacels i no saps cap on anar i preguntes a un grupet que passa per allà: Where is Nathan Street? Un et senyalarà cap una banda i un altre cap a l’altra. Mai et diran: I don’t know. Simplement et diran una direcció o una altra, la primera que els passi pel cap, i has d’aprendre a distingir si realment estan segurs o no.

El proper cop seguiré amb la llista!